Revelar lo potenciau deus lòcs
Entà realizar lo plan deu vòste jardin ideau, qu'es savi d'examinar e de notar au briu de las sasons quauques punts importènts.
S'equipar d'un quasernet entà inscríver las vòstas observacions e dessenhar croquís dont serviràn de basas entau plan definitiu.
Un decamètre que'vs permeterà d'efectuar las vòstas mesuras.
Espigar informacions auprès deus vòstes vesins que's pòt averar egaument hòrt utile.
Nau punts importènts a estudiar :
L'orientacion
Que puiratz aisidament localizar las quate direccions cardinaus dab l'ajuda d'ua bossòla.
Senon, examinatz las mossas : que's desvolòpan mèi abondosament sus la fàcia nòrd de las camas deus aubres.
L'aerologia
Lo vent qu'es generaument un enemic de las plantas, pr'amon que n'aumenta l'evapotranspiracion e que provòca atau ua demanda mèi importènta en aiga.
Que convèn donc de notar los vents presents, las soas orientacions atau com los sons correders de circulacion.
L'ensorelhament
Los emplaçaments ensorelhats e los qui son a l'ombra que diuràn
estar notats dab precision, entà auherir a las vòstas plantas las situacions qui'us convènen mélher.
Pluviometria e temperatura
Las mesuras de pluviometria e de temperatura segon los periòdes de l'annada que permeteràn de planificar las culturas de
faiçon optimau, entà limitar l'apòrt en aiga provenenta de ressorsas artificiaus. Un termomètre mini/maxi e un
pluviomètre que ves facilitaràn la tasca.
Las pollucions divèrsas
Notatz las zònas de pollucion entaus parcatges e rotas entà evitar de cultivar las plantas aromaticas e medicinaus a proximitat.
Prenetz en compte egaument las pollucions tindairas e olfactivas — rotas, proprietats vesias, animaus — entà determinar las
zònas mèi apropriadas aus lòcs d'intimitat (entà meditar o har un cluc). En mèi, aquistes que seràn plaçats a l'acès deus
espiars indiscrèts.
Las ondas electromagneticas que genèran ua pollucion dont a ua influéncia sus la phyllotaxie, qu'es a díser la faiçon dont las
plantas e s'organizan dens l'espaci.
Los bastiments
Indicatz suu plan los bastiments atau com las influéncias environamentaus qui suscitan (ompras portadas, proteccion
deus vents, acumulacion de calorias, efèit aureta-vista, etc.). Lo desmantelament de construccions entà ua anciana rampa de
lançament de missiles que's diurà har davant l'amainatjament deu casau.
La vegetacion presenta suu lòc
La causida de conservar o de suprimir un aubre que's harà en foncion de la soa interaccion dab los divèrs amainatjaments
prevists ulteriorament.
Daubuns aubres que hornissen l'ompra e la frescor a còps necessàrias, totun aquistas ne diuràn pas portar suus
espacis necessitant un hòrt taus d'ensorelhament, entaus òrt e sèrra. Au ras deus rosinós, los auts vegetaus que's desvolòpan dificilament .
Analizar la natura deu sòu
Que puiratz observar lo vòste sòu en cavant ua trencada de 50 cm de largor e de 1,5 m de pregondor.
Prenetz un chic de tèrra dens la vòsta man entà ne har un tarròc. Si la tèrra s'aglomèra aisidament, qu'es
que contèn segurament limons. Si pega a la man e que lo tarròc ne's copa pas en tombant au sòu, qu'es qu'es rica en argela. Si n'arribatz pas
a har un tarròc pr'amor que la tèrra es tròp esbrisadissa, qu'es qu'i a ua majoritat de sable.
La preséncia de calhaus dens la tèrra que pòt estar benefica sus las zònas plantadas, pr'amor que permeten de conservar
l'aiga dens lo sòu en copant las arrepujadas capillaras.
Per contra, daubuns legumes-rasics, com las carròtas, n'aprècian pas guaire la soa preséncia .
Un sòu meilèu escur qu'es signe de riquessa en umus .
Si es clar, qu'es que'n contèn chic : que'u carrà donc un apòrt de compost entà l'equilibrar.
La tèrra que diu sentir un bon perhum d'umus. Si desgatja ua aulor pudenta, qu'es qu'es
segurament asfixianta. Que pòt estar restaurada singui per ua cultura d'engrèish verd, singui per un apòrt
de sable, singui per un drenatge permetent d'evacuar los excès d'aiga.
Analizar dab plantas bio-indicatoras
La preséncia de daubuas plantas que balha indicacions sus la natura deu sòu. L'ortiga que muisha que lo sòu es ric
en azòte. Lo rumex e lo plantan que senhalan qu'es prestit e segurament argelós. La prèle que desvela un sòu
umide. Las huuç qu'indican la preséncia d'umus en susfàcia e un sòu meilèu acide. Los sanguèirs qu'assabentan
sus la preséncia de calcari.